1.1. Per què estudiar els grups?
1.1.2. Grups, equips i institucions: de la forma a les dinàmiques
- Grups. De manera esquemàtica podem definir un grup com la reunió d’individus que de manera natural es vinculen mitjançant algun senyal d’identitat. Com ja hem esmentat abans, tothom formem part d’algun grup en algun moment de la nostra vida diària.
- Equips. De manera directa, un equip és un grup que, a més de la definició d’un tret d’identitat, descobreix o construeix una tasca conjunta. Per afirmar la identitat grupal per raons d’origen, es pot convertir en un equip que doni a conèixer el folklore i les tradicions d’una regió concreta del planeta, o la seva gastronomia, els balls tradicionals i actuar en sintonia amb aquests propòsits. Per exemple, un ballet folklòric o una orquestra de música tradicional. L’equip és una entitat psicosocial més complexa que la simple i escarida definició que donen des de l’àmbit laboral com una col·lectivitat que té una tasca que cal complir. Els equips tenen més complexitat i subtilesa i no poden reduir-se a una simple agrupació instrumental o per una tasca. Subratllar aquesta diferència és part de l’estratègia que busquem per desmuntar els dispositius de control social que la psicologia social de l’acció col·lectiva manté com un dels seus principis.
- Institucions. Quan comprenem que tothom forma part de grups i que en determinats moments i conjuntures socials ens incorporem com a part d’equips, això ens porta a escodrinyar de manera més senzilla el procés d’institucionalització que es dona com a part de la solidificació de les estructures de vincle humà, de la rutina. En resum, la gradual consolidació com una burocràcia que opera com a camisa de força que deixa de tenir flexibilitat identitària i social i ens embolica en una teranyina que no ens permet escapar-nos-en fàcilment: les institucions són les calcificacions de tots els grups i moviments socials que sorgeixen de manera incipient.
En aquest sentit, el que aquest material analitza en aquestes pàgines és el procés històric que les ciències socials i humanes han estudiat per comprendre la formació de la societat contemporània. Això és, l’era de les multituds amb els seus dos grans actors, les masses i els públics; però també com han sorgit d’aquesta morfologia social els diferents col·lectius que parteixen de les minories actives (en el sentit que planteja Serge Moscovici i que veurem en el seu moment), fins a les minories o grups que podem emmarcar en formes particulars: per classe social, per control del territori, per reivindicacions artístiques o, en ple segle xxi, per l’emergència d’internet, les xarxes socials i els fenòmens de comunicació col·lectiva i d’interacció que dibuixen el nostre temps.
El documental El dilema de las redes sociales (Jeff Orlowski, 2020) mostra el que consideren el «costat fosc» d’aquestes xarxes a partir del testimoniatge de diferents professionals que van treballar en el disseny d’aquestes eines. L’anàlisi planteja els canvis socials negatius generats per aquestes plataformes, gràcies a la seva capacitat de manipular emocionalment les persones usuàries. Quin marc interpretatiu dels que es desenvolupen a la secció següent creus que encaixa millor per explicar aquesta mena d’anàlisi sobre les xarxes socials: control de les masses, creació de públics o minories actives?
A cada forma grupal que analitzem, hi traçarem les coordenades de la seva peculiar dinàmica grupal. La idea central de la nostra aposta és confeccionar un mapa de diferents formes de l’acció col·lectiva i les maneres de dinamitzar la seva tasca. L’objectiu principal és que puguem analitzar de manera més precisa els processos grupals i l’acció col·lectiva i oferir alternatives noves com a agents rellevants en el camp psicosocial.