1.4. Les minories actives: un model per estudiar els grups
1.4.4. Els grups de territori: bandes, clans, màfies
Per què podem incloure bandes, clans i màfies com a exemple de grups? La resposta pot ser molt àmplia i complexa si la veiem a la llum de tots els factors que permeten explicar-la, però aquí en volem destacar el caràcter paradigmàtic en el temps actual com una de les formes de minoria activa que posen en escac l’ordre establert, les formes del flux econòmic i de control del poder.
No mirem de justificar ni mínimament aquesta mena de grups, però convé veure’n la forma i dinàmica. Així, la incorporació de membres a grups com aquest es dona en un escenari de conflicte previ, de reorganització del control territorial i amb propòsits que posen en conflicte el normatiu: el consum de substàncies prohibides, l’economia especulativa i el blanqueig de capitals. La influència directa en els actors polítics descansa en la formulació d’una associació, un grup que neix com a fruit d’un repte social i que tendeix a consolidar-se com una forma mediàtica i efectiva de contrapès polític.
Les bandes són formes grupals que moltes vegades són el germen del procés de formació de màfies. En sentit estricte, són grups vinculats de manera més afectiva i familiar i que comparteixen uns ideals i una filosofia de vida més pròxima, entre altres coses perquè comparteixen un territori que els permet una identificació: ja sigui un barri, un districte, un carrer.
Si ho plantegéssim en termes clarament antropològics, diríem, sens dubte, que tothom ha format part d’una colla que es reconeixia al barri i que permetia processos de socialització identitària que són completament necessaris en els moments més primerencs de l’existència de qualsevol persona. Així, la colla (o quadrilla) és una de les formes d’organització grupal que serveix a un propòsit identitari, en primer lloc, però també de salvaguarda del territori enfront d’altres grups territorials, de solidaritat, protecció i generació d’un discurs que fins i tot sol traduir-se en accions reivindicatives i antisistèmiques, com la formulació de grafitis, tags o signatures per marcar el territori, murals i altres expressions que moltes vegades es converteixen en exemples d’art urbà.
La pel·lícula Ciudad de Dios (Fernando Meirelles, 2002) retrata el creixement del crim organitzat a Rio de Janeiro i mostra la guerra entre dues bandes criminals que controlen el tràfic de drogues a la ciutat. Rodada en una favela real i amb la participació directa d’alguns dels seus habitants com a actors, veiem l’evolució d’aquesta forma de vida entre la dècada dels seixanta i els vuitanta del segle xx, quan la delinqüència quotidiana comença en etapes molt primerenques.
Quant als clans, caldria fer una indagació històrica per principi de comptes. Són grups vinculats per llaços de parentiu i pertinença. De fet, deriven de la noció romana de gens o gentis (‘tribu o família’), la peculiaritat de la qual és l’existència d’un fort vincle de sang, llinatge o parentiu i que són una de les formes arcaiques de l’organització grupal. Per exemple, quan emprem la paraula gent en abstracte i com a sinònim de col·lectivitat o multitud, fem referència a aquesta forma primigènia de grup que compartia un tòtem (animal, element natural) com a signe d’identitat i que va donar origen fins als gentilicis i cognoms. En fi, sense entrar en els detalls de tall històric respecte a la idea de gens, el que subratllem aquí és l’afirmació que els clans són formes menys complexes i amb un discurs que marca la seva dinàmica, però que parteixen d’una idea fundacional lligada als llaços familiars i que permeten l’organització de la vida quotidiana com a element identitari enfront altres clans.
Finalment, hi ha grups que es defineixen per un criteri territorial i de control de tot el que passa en un espai que entra en col·lisió amb el d’altres màfies. És un grup que forma part del que s’anomena crim organitzat i que constitueix una de les formes contemporànies de grupalitat amb finalitats no només identitàries, sinó econòmiques, socials i polítiques.
A la pel·lícula i la sèrie Gomorra, basada en el llibre homònim de Roberto Saviano publicat el 2008, podem seguir les aventures i desventures de la Camorra, la màfia siciliana. Al relat, es mostren les lluites pel poder, la riquesa i la violència, protagonitzades pels diferents clans familiars, que es disputen el control del comerç de drogues en els diferents territoris que ocupen en la perifèria de Nàpols.