2.1. Allò social i el concepte d'allò col·lectiu
2.1.2. Definint allò social. Les dues visions principals
Històricament, en les ciències socials en general, i en la disciplina psicològica i la psicologia social en particular, hi ha hagut un gran debat sobre què és allò col·lectiu i de quina manera ens hi hem d’acostar per estudiar els fenòmens socials. Tradicionalment, ha existit un gran conjunt d’autors en què allò social s’ha entès des d’una base cognitivoconductual, és a dir, allò social seria la suma de les percepcions individuals, processaments mentals, respostes comportamentals i altres processos psicològics (per exemple, memòria, atenció, motivació, etc.) de cadascuna de les persones (Ibáñez, 2001). Així mateix, a partir de la segona meitat del segle xx, apareixen altres corrents des de la psicologia social que proposen un altre enfocament per entendre allò social. En els quals, allò social ja no seria un agregat de processos psicològics de cada individu respecte a com percep els altres, sinó que allò social seria el resultat d’un conjunt de significats construïts i compartits per diferents persones que s’escapen o són irreductibles als processos psicològics de cada subjecte de manera individual. Uns significats particulars per a cada col·lectiu, que es veuen modelats pels esdeveniments polítics, econòmics, culturals i històrics i que influeixen en les dinàmiques que aquestes persones duen a terme en el dia a dia (Collier, Minton i Reynolds, 1991).
Si bé hi ha moltíssims matisos i variants en cadascuna d’aquestes dues visions sobre allò social, la definició i el com hem d’acostar-nos a analitzar els processos col·lectius i l’acció social són molt diferents en cadascuna.
Prenguem l’exemple d’una manifestació espontània que sorgeix al centre d’una gran ciutat quan diverses persones són testimoni d’un cas de violència transfòbica. Des d’un plantejament cognitivoconductual, ens enfocarem a entendre les percepcions de cadascuna de les persones que van començar a manifestar-se, els elements atencionals que han estat processats com a injustos i a operacionalitzar el constructe de transfòbia per poder analitzar el grau d’odi cap a les persones trans en cada individu. D’altra banda, des d’una perspectiva construccionista, l’interès principal residiria a entendre quins elements comuns a totes les persones manifestants han pogut disparar la necessitat de protestar i vincular-se com un col·lectiu de persones: una noció comuna sobre la injustícia social, l’interès pel suport i la cura mútua, una trajectòria vital marcada per esdeveniments de violència, un moment històric marcat per la visibilització i reivindicació de drets cap a persones del col·lectiu LGTBIQ+, etc.
Com podem observar en totes dues explicacions, la noció d’allò social i la manera d’explicar el comportament col·lectiu són molt diferents en cada cas. Des d’allò social entés com el «tot és igual a la suma de les parts» de la visió cognitivoconductual, en què cada part seria la ment de cada individu, fins a la visió d’allò social com una construcció històrica, cultural, econòmica i política de significats compartits entre diferents persones i les seves relacions entre elles, irreductible a la mera suma dels processos cognitius individuals, en què el tot és molt més complex (Morin, 1995).