2.5. La resistència i l’alternativa des d'allò col·lectiu
2.5.1. Introducció
Un dels fenòmens socials més estudiats entorn del col·lectiu és el de l’alternativa i la resistència. Tots i totes hem sentit i fins i tot assistit o participat en grups en què es proposen «alternatives a» un fet més o menys local o general que està generant tensions o problemàtiques per a aquell grup. De la mateixa manera, en molts esdeveniments s’empra la paraula resistir, amb diverses accepcions, però totes al·ludeixen al fet d’aguantar o fins i tot oposar-se a un esdeveniment que causa algun tipus de malestar, i enfront del qual, en principi, és difícil i complex sobreposar-se o transformar-ho.
Però com s’ha conceptualitzat la resistència i l’alternativa des de la psicologia social? I com es vinculen aquests dos conceptes amb els processos col·lectius i l’acció social? Aquest últim apartat el dedicarem a analitzar algunes propostes sobre l’alternativa i la resistència en l’estudi del col·lectiu.
Al llarg de la història, hi ha hagut molts autors i conceptualitzacions sobre la resistència. Han provingut principalment de la ciència política, de la filosofia o més recentment de la sociologia o la psicologia. Aquest ampli espectre de disciplines i teoritzacions han donat lloc a l’emergència de conceptes amb accepcions emparentades: alternativa, revolució, autonomia, resistència, alliberament, apoderament, etc., tots interessants i útils per analitzar i estudiar diferents fenòmens socials vinculats amb allò col·lectiu. Només per qüestió d’espai, i considerant que potser és el més conegut i ocupat en el llenguatge popular, ens remetrem a treballar amb el concepte de resistència.