4.3. Transformacions en les agendes polítiques
4.3.2. Les estratègies polítiques dels moviments socials
Tal com hem assenyalat abans, les organitzacions dels moviments socials poden triar estratègicament quin tipus de relació volen mantenir amb el context institucional i quin pes volen donar a cadascuna de les activitats més habituals: accions polítiques, intervenció social o diàleg institucional. A grans trets, podríem identificar tres estratègies per part de les organitzacions:
- Una priorització de la seva acció en l’àmbit institucional, combinant la prestació de serveis amb la interlocució amb les institucions polítiques de què depenen financerament. Aquest model està relacionat amb una formalització més gran en l’estructura organitzativa.
- Altres vegades, es pot prioritzar l’acció política en el marc institucional, sense necessitat de renunciar a la prestació d’alguns serveis i mirant de mantenir el diàleg amb les institucions, per exemple, mitjançant consells consultius. En determinades circumstàncies, el manteniment d’una posició contínua de crítica i conflicte pot acabar trencant aquesta relació de diàleg.
- Finalment, trobarem organitzacions que apostin per l’acció política fora del context institucional i se situïn en espais alternatius. Normalment, seran organitzacions que apostin per la seva independència financera i per un rebuig a un procés de formalització.
Per Kriesi (2016), es donaria la institucionalització quan els moviments socials han aconseguit influenciar en la negociació de les polítiques públiques, sense necessitat d’una participació directa. Així mateix, Coll-Planas i Cruells (2017) la consideren un procés mitjançant el qual es dilueixen progressivament els límits entre les institucions i el moviment associatiu, prioritzant el diàleg, ja sigui de manera conflictiva o fluida.
Segons un estudi realitzat per la Regidoria de Drets Civils a la ciutat de Barcelona per elaborar el pla municipal per al col·lectiu LGBTI (Drets Civils, 2009, pàg. 10-11), s’analitzen les relacions que les associacions mantenen amb l’Ajuntament, i en destaquen tres grans posicions: a) col·laboració institucional, caracteritzada pel fet de mantenir un diàleg estable, de no confrontació, rebre subvencions i una activitat dirigida a la prestació de serveis; b) relació crítica, caracteritzada per una visió crítica cap a les accions que exerceix l’Administració, amb posicions transformadores cap al sistema actual i que perceben aquesta relació com a generadora de dependència i limitadora del discurs i; c) no col·laboració, és a dir, no es manté un discurs formal, tot i que hi pot haver alguna relació informal, i no reben subvencions.
Trobarem diferents organitzacions que responen a aquesta diversitat d’estratègies possibles respecte a la seva relació amb el marc institucional:
- El BCN Checkpoint és un centre comunitari de detecció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual de l’oenagé Projecte dels NOMS-Hispanosida, el principal focus és en la provisió de serveis en l’àmbit de la salut sexual.
- L’Observatori contra l’Homofòbia combina la provisió d’alguns serveis com l’atenció a persones víctimes de LGTBIfòbia, amb el diàleg amb les institucions en espais com el Consell Municipal LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.
- La Crida és una organització d’alliberament sexual i de gènere, de caràcter assembleari i vinculada a l’esquerra independentista catalana.